Graffitis

Inaguramos esta sección de Graffitis urbanos en la ciudad de Barcelona.

El de hoy en cuestión, va sobre la expropiación de ’Can Vies’ en el barrio de Sants.

El Graffiti, está situado en la calle Joan Guell con Plaça de Sants.

Construït el 1879, inicialment fou un magatzem de material per la construcció d’aquesta línia. Més tard es convertí en l’edifici de treballadors del metro, sota el nom de Circulo Social Metropolitano, sent col·lectivitzat durant la Guerra Civil Espanyola pel sindicat CNT. En època del franquisme l’edifici passà a la secció sindical del metro del "sindicato vertical", fet que afegí al mateix un annex on s’hi situaria una capella presidida per la verge de Montserrat. Després de la legalització dels sindicats, l’edifici continuà fent les seves funcions com a edifici dels treballadors, tenint així la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals. L’edifici fou víctima d’atacs incendiaris d’estranya procedència a principis dels anys 90, després d’una època en què els treballadors mantenien un conflicte laboral amb l’empresa TMB.

El 10 de maig de 1997 l’edifici va ser okupat per gent majoritàriament jove del barri de Sants de Barcelona com a resposta a la manca d’espais on poder realitzar activitats tant de caire lúdic com polític. TMB va iniciar un procés judicial que va ser arxivat l’any 1998.

Aprofitant l’arribada de l’AVE a Barcelona, l’ajuntament va fer que s’aprovés un “Pla de reordenació urbanística” que afecta l’espai i altres edificis de la zona per a convertir-los en habitatges privats.

En el judici pel desallotjament de Can Vies, realitzat l’1 de febrer de 2007, el jutge desestimà la demanda de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) argumentant que l’empresa esmentada (depenent de TMB i gestora del metro de Barcelona), va fer un contracte de cessió de l’edifici a la CNT el 1984 i que, per tant, és el sindicat qui fa servir el local. La secció ferroviària d’aquest sindicat va demanar a FMB un local per a les seves activitats, i aquest va cedir Can Vies, amb dret a revocar la decisió en qualsevol moment, però no ho va fer. Després de l’escissió de la CNT, la CGT va obrir el local a diverses entitats.